Art dels nous mitjans

Els nous mitjans (en anglès new media art) és una forma d'art, que fa referència a les obres creades o que incorporen l'ús de les noves tecnologies. El terme media art ha estat àmpliament emprat i, a partir de l'ús de tecnologies multimèdia i telemàtiques en la producció artística, es va introduir l'accepció “new” media art, per tal de diferenciar-la de les tendències vinculades a l'electrònica. Avui dia es debat sobre la necessitat de seguir utilitzant el terme “nou”, ja que els mitjans ja estan àmpliament integrats i assimilats. Sovint s'utilitzen indistintament com a sinònims de l'art dels nous mitjans categoritzacions precedents com a art digital, art electrònic, art multimèdia i art interactiu.

Amb "art dels nous mitjans" ens referim a obres que se serveixen de les tecnologies dels mitjans de comunicació emergents i exploren les possibilitats culturals, polítiques i estètiques d'aquests mateixos. Abarca un conjunt bastant ampli de manifestacions artístiques: videoart, art de transmissió, instal·lacions multimèdia, art interactiu, net.art, fotomuntatge digital, realitat virtual, media performances, cinema expandit, experimental, intel·ligència artificial i telepresència, entre altres. És a dir, aquelles que utilitzen el suport audiovisual electrònic o digital en el procés de producció o exhibició. Internet és un recurs clau per als artistes d'aquest corrent, així com el vídeo i els jocs d'ordinador, les càmeres de seguretat, la telefonia sense fil, els miniordinadors portàtils i els sistemes de navegació GPS. Els autors, en emprar aquestes tecnologies amb una intenció crítica o experimental, les redefineixen com a mitjans artístics. Les obres de media art requereixen una teoria estètica d'acord amb les noves pràctiques i formats característics, com els seus models basats en els processos, contextos, interaccions o simulacions. En aquest sentit, s'ha desenvolupat la teoria de l'estètica digital. Avui en dia l'art està en una transició de postproducció, on l'obra d'art i l'artista ja no es pregunten "què és quelcom nou i què es pot fer", sinó que es qüestionen "què es pot fer amb". A partir d'això, l'artista comença a navegar pels mars dels nous mitjans, permetent-se experimentar noves eines i maneres de mirar a l'hora d'elaborar una obra d'art.